Responent a la invitació de l'Assemblea Nacional francesa i de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), del 21 al 27 d'octubre de 1999 es va reunir a Paris, per primera vegada, el Parlament Mundial dels Nens. Va aplegar 350 joves provinents de 175 països. Just abans de l'any 2000, proclamat Any internacional de la Cultura i de la Pau per l'Organització de les Nacions Unides, aquests joves han desitjat definir les seves esperances pel que fa a la defensa de la pau, a la solidaritat, a l'educació i a la cultura, al desenvolupament econòmic i humà i a la protecció del medi ambient adoptant, el 24 d'octubre de 1999, un Manifest de la joventut per al segle XXI.
Aquest manifest expressa el compromís dels joves amb als principis exposats en la Declaració dels drets de l'home i del ciutadà de 1789 i la Declaració universal dels drets de l'home del 10 de desembre de 1948. Va ser presentat a la Conferència general de la UNESCO, el 26 d'octubre de 1999. i serà transmès a tots els caps d'Estat i de govern, així com als presidents dels parlaments i, a la tardor del 2000, serà comunicat solemnement a l'Organització de les Nacions Unides.
Laurent FABIUS,
President de l'Assemblea Nacional Francesa
Federico MAYOR,
Director general de la UNESCO
Nosaltres, joves provinents de 175 països reunits en parlament mundial dels nens a París del 21 al 27 d'octubre de 1999, hem adoptat el manifest següent:
1. PAU I NO-VIOLÈNCIA 2. EDUCACIÓ 3. MEDI AMBIENT 4. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I DESENVOLUPAMENT HUMÀ 5. SOLIDARITAT 6. CULTURA, COMUNICACIÓ I DIÀLEG INTERCULTURAL
Nosaltres, joves del segle XXI, volem que aquest segle sigui un segle de pau entre les nacions. Les diferents civilitzacions, cultures i religions del món tenen un objectiu comú: el bé de la humanitat i la causa de la pau. És una filosofia fonamental que totes les nacions haurien de fer seva. Evidentment, convé analitzar els esdeveniments passats i treure'n lliçons per al futur, però abans de tot hem d'intentar reparar les injustícies del present. El món s'ha d'esforçar imperativament per arribar a la pau, per la diplomàcia, el diàleg, les campanyes d'acció col·lectives i tots els mitjans útils. La pau no és només un somni, sinó un objectiu per assolir. La pau és una realitat accessible, a condició que la comunitat internacional tingui un desig sincer d'instaurar-la i de mantenir-la. És l'única esperança de supervivència per al món. La guerra és una malaltia greu, provocada per uns dirigents cecs, que obliden que, per les seves accions, neguen el nostre futur i enterren sota les ruïnes el nostre dret a la vida i al benestar. Entre les causes fonamentals de la guerra, hi ha la repartició desigual de les riqueses, els prejudicis basats en la raça, les creences, el sexe o la nacionalitat i els sistemes de govern antidemocràtics i autoritaris.
Tenint en compte aquesta situació, formulem les propostes següents:
- Malgrat les diferències que semblen a vegades separar-nos, estem col·lectivament habilitats a fer valer el dret al respecte mutu i a la igualtat de possibilitats
- Una cultura de pau i una filosofia de no-violència haurien de ser difoses en el respecte mutu de totes les diversitats per mitjà de l'educació formal, informal i no formal. Per exemple, hem de fomentar no només els intercanvis d'estudiants, sinó també els intercanvis de mestres, així com la difusió d'un nombre més gran de missatges públics a través dels mitjans de comunicació i les xarxes col·lectives per promoure la pau i ensenyar la resolució dels conflictes.
- Les despeses militars excessives haurien de ser reduïdes i els fons així disponibles reorientats per a programes de promoció de la pau i de la no-violència
- Caldria organitzar manifestacions esportives internacionals on cada equip seria composat de joves de diferents països.
Els nostres cognoms, noms, nacionalitats, llengües, religions i colors potser no són els mateixos, però per essència som tots iguals, tots som éssers humans.
Estem a l'entrada del segle XXI. L'educació és la nostra clau.
Reconeixem la necessitat d'una educació accessible a tots, sense distinció de raça, de sexe, de situació econòmica, de conviccions religioses o d'origen cultural.
Estem convençuts que l'educació no interessa només als mestres i als estudiants sinó que interessa a la societat sencera, és a dir als pares, als poders públics, a les autoritats morals, les empreses, les organitzacions no governamentals i als mitjans de comunicació, i que la comunitat internacional hi hauria de col·laborar quan sigui necessari.
Som conscients que l'educació ens hauria de permetre :
- tenir una personalitat creativa i sense prejudicis i d'adquirir uns valors morals;
- desenvolupar unes competències no només intel·lectuals sinó també pràctiques i socials;
- instaurar la comprensió internacional i el respecte entre els individus;
- estrènyer els lligams nacionals i internacionals;
- entendre el món en el qual vivim i treure'n lliçons;
- contribuir a mantenir i a fer progressar la igualtat i la democràcia.
Estem preocupats pel fet que, a moltes persones, se'ls nega l'accés a l'ensenyament i no disposen de les condicions imprescindibles per a una formació i un aprenentatge de qualitat.
Demanem a les comunitats nacionals i internacionals:
- que augmentin els pressupostos destinats a l'educació, redueixin les despeses d'escolarització i ofereixin beques d'estudi;
- que millorin el nivell professional dels mestres;
- que millorin el marc de l'ensenyament;
- que diversifiquin i adaptin el procés d'ensenyament i d'aprenentatge d'acord amb totes les formes d'aptituds.
Proposem a les autoritats competents:
- que desenvolupin la cooperació entre tots els col·laboradors;
- que posin en funcionament uns serveis d'orientació apropiats;
- que augmentin la flexibilitat dels programes d'estudi i els actualitzin periòdicament;
- que confiïn més responsabilitats als alumnes en la gestió dels edificis escolars.
Ens comprometem:
- a participar més en les activitats escolars i socials;
- a endegar projectes i mobilitzar fons per a les nostres escoles i les nostres comunitats;
- a ajudar-nos mútuament i a contribuir en l'educació dels altres;
- a respectar la vida i la dignitat sense discriminació ni prejudicis.
Per primera vegada en la història de la humanitat, el progrés pot tenir per al planeta uns efectes negatius irreversibles que l'home no havia previst: canvis climàtics, accidents nuclears, manipulacions genètiques, extinció de la fauna i de la flora.
Tanmateix, els individus, acostumats a un cert mode de vida, segueixen tenint un comportament a curt termini, tant com a productors com com a consumidors, i pel que fa a la contaminació industrial, la destrucció dels paratges naturals, el malbaratament....
La població mundial augmenta, els recursos naturals no són suficients, i això fa créixer el risc de conflicte entre els pobles.
A tocar el tercer mil·leni, nosaltres, els joves, tenint en compte aquests fets, proposem:
- d'incitar en permanentment a través del diàleg i l'acció, a casa, a l'escola, al carrer, entre altres joves el respecte pel medi ambient i a mantenir-se informats dels perills dels danys a la natura;
- d'obtenir per aquesta mobilització:
- que les associacions juguin el seu paper per alertar l'opinió pública i proposin solucions,
- que els mitjans de comunicació contribueixin a la sensibilització i a la informació,
- que els municipis organitzin una recollida eficaç de les deixalles perquè siguin reciclades, que promoguin els transports públics no contaminants i que multipliquin les zones verdes.
- que els parlaments adoptin i reforcin les lleis per protegir el medi ambient,
- que els governs prevegin pressupostos suficients per a l'aplicació d'aquestes lleis, l'establiment de tècniques netes i la introducció de l'ecologia en l'ensenyament secundari,
- que els caps d'Estat apliquin concretament les recomanacions de la cimera de la terra de Rio de Janeiro,
- que la UNESCO segueixi amb el seu paper de coordinació i d'informació amb els diferents països, particularment els que estan en via de desenvolupament,
- que l'ONU creï un fons internacional dedicat a la recerca anticontaminant, al desenvolupament dels recursos renovables i al suport de les iniciatives nacionals o regionals que preserven la terra per a les generacions futures.
4. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, DESENVOLUPAMENT HUMÀ
Volem que les necessitats essencials dels éssers humans, com la salut, l'educació, una alimentació suficient, un nivell de vida satisfactori, l'absència de discriminació, siguin més ben satisfets. Respondre a aquestes necessitats és imprescindible per a la supervivència i la prevenció dels conflictes. La satisfacció dels drets fonamentals que defensem pot ser assegurada de diverses maneres: per la llibertat d'expressió, l'obertura d'esperit i l'acceptació de les altres opinions i religions.
Tots els governs haurien de sancionar els que violen aquests drets fonamentals.
Els governs haurien de fixar unes prioritats basant-se en l'anàlisi de les situacions actuals i buscant la determinació dels mitjans pels quals haurien pogut ser evitades des del principi; una d'aquestes prioritats hauria de ser organitzar una campanya internacional contra la droga que contribuiria a garantir un futur on la salut de la població mundial seria més ben assegurada. La planificació de la família, la igualtat entre els sexes, l'educació..., que contribueixen a l'edificació d'un futur pacífic, haurien de figurar entre aquestes prioritats. Per aconseguir-ho, caldria provocar una major presa de consciència i fomentar una actitud pacífica. Convindria posar les eines per prevenir els conflictes. Nosaltres, joves, també volem construir un món on no hi haurà més nens soldats, terrorisme i armes de destrucció massiva.
Per atenuar els problemes resultants del nivell elevat dels tipus d'interès i de la manipulació dels països en desenvolupament pels països creditors, pensem que caldria crear una organització internacional que contribuiria a controlar els préstecs i els donatius, a rebaixar els tipus d'interès i a anul·lar el deute dels països que tenen dificultat a pagar. Per tal d'evitar un desequilibri dels poders entre els països, pensem que caldria instaurar la igualtat econòmica a l'escala del planeta per assolir un equilibri mundial del poder econòmic. També hem d'afavorir l'equilibri tecnològic posant en comú les nostres coneixences. Per evitar els conflictes, pensem que caldria privilegiar els lligams que uneixen els governs i els pobles del món sencer.
Per nosaltres, ser solidaris és ocupar-se dels altres i respectar-los. És també ajudar-los com si fossin membres de la nostra família. Això significa tractar l'altre com voldríem que ens tractés a nosaltres, sense esperar res a canvi. Ser solidaris és treballar junts per a la realització d'un objectiu comú comprometent-se individualment o participant a una acció col·lectiva.
Nosaltres, els joves, hauríem aleshores d'ajudar els que passen necessitats, respectar-los i cuidar-los, sense distinció de medi social , de raça, de cultura o de religió.
Per promoure la solidaritat, podem plantejar entre altres coses:
- millorar la comunicació a l'escola entre els joves i els adults;
- aprendre a conèixer millor els altres i la seva cultura per poder entendre'ls i respectar-los;
- ajudar els individus que tenen necessitats especials, particularment les persones grans, els desvalguts, els minusvàlids físics i psíquics, les persones que pateixen dependències;
- llançar campanyes de suport a favor dels nens necessitats, orfes, nens sense llar, joves delinqüents;
- participar en les instàncies de decisió locals i nacionals, entre altres en les institucions legislatives,
- intensificar la participació dels joves en les organitzacions mundials, particularment en el Parlament Mundial dels Nens.
L'acció comença amb els joves.
6. CULTURA, COMUNICACIÓ I DIÀLEG INTERCULTURAL
A les acaballes del segle XX, importa preservar la nostra cultura, aprendre del contacte de les altres cultures, promoure un diàleg intercultural i facilitar la comunicació a favor de la pau i d'un desenvolupament més dinàmic a través el món.
La cultura ens dóna una identitat i el sentiment d'existir.
Les nostres societats evolucionen ràpidament i és vital preservar el nostre patrimoni cultural.
Nosaltres, joves del món sencer, llancem una crida perquè:
- els governs proveeixin els joves de material, mitjans financers i locals per fomentar les activitats culturals, artístiques i esportives que els ajuden també a guardar les seves arrels
- es porti ajuda als països més pobres perquè el seu patrimoni natural i cultural sigui protegit.
- els objectes culturals l'origen o la propietat dels quals és contestada siguin accessibles a tots els pobles de tots els països perquè els puguin veure.
La comunicació ens permet aprendre a conèixer-nos millor, compartir les nostres idees, les nostres opinions i les nostres experiències i unir els joves del món sencer així com resoldre pacíficament els problemes.
Els mitjans de comunicació i les tecnologies modernes de la informació i de la comunicació permeten als joves expressar-se més. Aquests mitjans haurien de ser posats a l'abast de tots els joves en tots els països del món.
El sistema de les Nacions Unides hauria d'organitzar amb l'ajuda de societats multinacionals, de països rics i d'autoritats locals, una campanya per proveir de material necessari: Internet, correu electrònic...
A més proposem de crear un web cultural atractiu dedicat als joves.
Proposem que els joves i les escoles es beneficiïn d'una reducció especial per connectar-se a Internet.
Voldríem editar el nostre propi diari d'àmbit nacional i internacional i ens agradaria també que els nostres pares i les persones de la seva generació el llegissin.
Ja que la comunicació es basa en el coneixement de les llengües, volem que els governs adoptin una legislació que ens permeti aprendre al més aviat possible llengües estrangeres, ja sigui en el medi escolar com extraescolar.
La història i l'actualitat ens ensenyen que les guerres, la depuració ètnica i tota forma de discriminació i de repressió poden ser evitades si desenvolupem el diàleg intercultural, perquè aquest afavoreix una millor comprensió de les altres cultures, el respecte mutu i contribueix a eliminar els prejudicis i els estereotips.
Nosaltres, joves del món sencer, ens comprometem a respectar les opinions i les creences dels altres.
Esperem que els municipis organitzin unes Jornades internacionals gràcies a les quals les persones de cultures diferents i que pertanyen a diverses comunitats puguin fer conèixer la seva manera de viure a altres joves.
Volem beneficiar-nos de l'ajuda de la UNESCO per assegurar la perennitat del Parlament Mundial dels Nens perquè hi puguin haver més intercanvis i es pugui salvaguardar la cultura de tots els països, de les minories ètniques i dels pobles autòctons.
El Manifest de la joventut per al segle XXI, adoptat pel Parlament Mundial dels Nens a l'Assemblea Nacional a París, ha estat lliurat al senyor Laurent Fabius, president de l'Assemblea Nacional francesa al final de la sessió del 24 d'octubre de 1999 i al senyor Federico Mayor, director general de la UNESCO, que n'han firmat dos exemplars en anglès, en castellà i en francès.
Tradukis en katalunan : Eric Collignon
enpaøigis : Daniel Durand