Un any de la mort d’en Josep Maria Casas-Huguet en català

El dia 9 d’octubre de 2015, un significat penedesenc ens va deixar. A través d’aquestes línies desitjo recordar-lo i fer-ho saber a les moltes persones que el van conèixer, però que no saben del seu traspàs.

Els darrers vint anys de la seva vida va ser penedesenc, a pesar que si algú li preguntava sobre els seus orígens la resposta sempre era la mateixa: “Sóc fill del Bruc, però sóc Ciutadà del Món”.

Casas-Huguet, com volia que l’anomenessin (“perquè també tinc mare”, deia), va viure a Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Vilafranca del Penedès, on va morir. Entre aquestes poblacions jo en destacaria Vilanova, on durant deu anys va organitzar i protagonitzar nombroses xerrades i cicles de conferències sobre temes esotèrics i filosòfics.

Casas-Huguet es considerava, per damunt de tot, un humanista, i com a tal li interessava tot allò relacionat amb l’ésser humà. La seva tasca investigativa i de reflexió va ser incessant, i arrenca de molts anys enrere. En aquest sentit, cal destacar la seva aportació com a parapsicòleg, introductor a l’Estat espanyol de la tesi paraufològica, segons la qual el tan sovint mal enfocat “fenomen ovni” neix en la ment humana, “sense negar la possibilitat que en alguns casos no sigui així”, deia.

Ell era un lliurepensador de cap a peus, una persona de fort caràcter lliurada a la seva passió: l’ésser humà des de tots els seus vessants. Fins i tot, l’any 1979 la premsa estatal es feia ressò de la seva activa tasca com a responsable del Registre de Ciutadans del Món, quan va portar el Nobel de la Pau Abbé Pierre, a fer un cicle de conferències en defensa del Mundialisme per diverses ciutats espanyoles.

Descansa en pau, Josep Maria, t’ho mereixes. Amb detractors i defensors, has creat escola. Des de casa nostra queda el record de les teves idees, la teva veu i la teva presència; record que, com tu sempre deies, és per a tot allò que ha existit, existeix o existirà, perquè “tot és en el Tot”, “en l’infinit i l’Etern”, “en el si dels Universos” (en plural, com tu creies que havia de ser anomenat l’Univers). Estimat Josep Maria: has estat, ets i seràs. Fins sempre!